Fred, un altre any.

Gent recollida dins les llars

rere els vidres entelats.

Dolça llum.

Els dies s’han fet tan curts.

Els arbres han quedat nus.

Ja ha arribat l’hivern

i tu ets a prop per fer-me passar el fred.

Em somrius, t’abraço lentament.

Sobren les paraules,

amb tu s’atura el temps.

Silenci per veure clar

tot allò que cal deixar anar

per poder recomençar.

Trobar l’escalfor,

acollir tots els records,

fer créixer de nou el foc.

Ja ha arribat l’hivern

i tu ets a prop per fer-me passar el fred.

Em somrius, t’abraço lentament.

Sobren les paraules,

amb tu s’atura el temps.

Ja ha arribat l’hivern,

sento que tot és estrany, diferent.

Ja ha arribat l’hivern.

Tu fas senzill si ets amb mi,

el demà…

Fred, un altre any.

Gent recollida dins les llars

rere els vidres entelats.

De les veritats en traiem l’essència,

les coses importants,

i obrim els ulls per renéixer.

De les veritats en traiem l’essència,

les coses importants,

per ser una millor versió

dels qui érem abans.

Ja no hi ha rancors, ni culpes,

per fi ens hem trobat.

I l’orgull s’amaga en veure’ns,

tot es converteix en fragilitat.

I som nosaltres,

iguals però diferents,

encetant noves històries,

compartint el pas del temps.

I som nosaltres

esperant nous moments

per poder recordar-los

com ens mereixem.

Tants dies perduts, tantes hores,

per mi no comptaran.

El que importa ara és només

aquest instant.

Tants dies perduts, tantes hores,

per mi no comptaran.

T’he trobat a faltar.

Per què ens ha costat tant? 

I és aquí, cara a cara,

on podem tornar a ser dos.

T’he esperat tantes vegades,

però ara he entès…

Que som nosaltres,

 iguals però diferents,

encetant noves històries,

compartint el pas del temps.

I som nosaltres

esperant nous moments

per poder recordar-los

com ens mereixem.

I no sé com dir-te

que t’he trobat a faltar…

I no sé com dir-te:

“No et vull deixar marxar”.

I som nosaltres…

És difícil escapar de la por

quan s’escola per dins teu  i et porta al fons.

És difícil fer fora els malsons

quan t’entren a dins del cap i criden fort.

Córrer i escapar,

vull trobar la meva llum i respirar.

Paraules brutes, llençar-les precipici avall,

esborrar la ràbia i el dolor

que em fan tan mal i em fan ser pols.

Vull silenci per fer callar el soroll

que no para, no té treva, no en té prou.

Vull silenci i descansar,

m’ofega la tristesa…

Vull tornar!

Córrer i escapar,

vull trobar la meva llum i respirar.

Paraules brutes, llençar-les precipici avall,

esborrar la ràbia i el dolor

que em fan tan mal i em fan ser pols.

Em fan ser pols…

Hola.

He estat esperant

l’hora que arribés aquest instant.

Tu tan immens, tan profund,

tan blau, tan brillant,

tan intens, tan constant.

Mirant-te m’he fet gran.

I si em perdo 

em vindré a buscar on ets tu.

Ets casa quan no hi ha ningú.

Quan no sé qui sóc,

quan dubto de tot,

tu em fas somiar,

m’ensenyes el nord.

Digue’m

per què em sento així?

Prop de tu em sento més amb mi.

Tu tan immens, tan profund,

tan blau, tan brillant,

tan intens, tan constant.

Mirant-te m’he fet gran.

I si em perdo 

em vindré a buscar on ets tu.

Ets casa quan no hi ha ningú.

Quan no sé qui sóc,

quan dubto de tot,

quan vull somiar

m’ensenyes el nord.

Quan no sé qui sóc,

quan dubto de tot,

quan vull somiar

m’ensenyes el nord.

Quan vull somiar

m’ensenyes el nord.

Com un ocell que alça el vol

ara emprèn un nou camí.

Com un ocell que alça el vol

t’espera un nou destí.

Lliure…Lliure…

Sé que si miro els teus ulls

hi veig una part de mi.

Sé que mereixes un lloc nou,

un lloc dolç sense perill.

Calma…Calma…

Tu que ets com la llum de sol

i el bressol dels estius.

Tu que fas bonic el món

et mereixes ser feliç.

Vida…Vida!

Gàbies tancades,

ombres, fantasmes,

crims, morts, desgràcies…

Obre les ales!

             Impulsa’t!

                                       Fuig d’aquí!

Com puc agrair tot el que fas per mi?

És meravellós el que fas pels dos.

La vida es va estroncar,

però tu no vas marxar.

Et vas quedar aquí,

et vas quedar aquí,

et vas quedar aquí amb mi! I ara…

Ens quedaran

els esmorzars de bon matí,

els sucs de taronja i els cafès,

les migdiades i els petits plaers.

Les nostres converses a les nits,

abraçades i petons,

algunes discussions,

escoltar velles cançons.

Han passat tants anys 

des d’aquell cop fort,

sols van ser uns instants

però ens va canviar la sort.

Ens vam haver de descobrir

encetant un nou camí

sense cap guió,

feia tanta por…

Però et vas quedar aquí,

et vas quedar aquí,

et vas quedar aquí amb mi! I ara…

Ens quedaran

diumenges llargs,  manta i sofà,

un passeig a prop del mar,

un bon llibre, compartir un gelat.

Les xerrades infinites amb amics,

acudits i bon humor,

voler arreglar el món,

enredar-nos amb amor.

Ens quedaran

els esmorzars de bon matí,

els sucs de taronja i els cafès,

les migdiades i els petits plaers.

Les nostres converses a les nits,

abraçades i petons,

algunes discussions,

cantar la nostra cançó.

Et vas quedar aquí, et vas quedar aquí,

et vas quedar aquí amb mi.

Vol sortir de mi, de mi,

tot aquest dolor que sento dins.

Vol sortir de mi tot aquest dolor,

tot aquest dolor que sento al pit.

Fa masses setmanes que no hi ets,

passa el temps…

No et trobo enlloc.

És tan dur no sentir-te a prop.

I l’escalfor ja no hi és, no hi és,

les teves mans no hi són

per consolar-me.

No existeix el teu so, la teva veu,

el teu somriure…

ja no és aquí, ja no és amb mi.

Ja no ets aquí amb mi.

Vull cridar ben fort, ben fort,

i dibuixar el teu nom en un cel rosat.

Vull cridar ben fort i tenir-te aquí,

i tenir-te aquí un altre cop.

El temps passa massa lentament,

però ets present dins de mi

i en totes les coses que veig.

Però l’escalfor ja no hi és, no hi és,

les teves mans no hi són

per consolar-me.

No existeix el teu so, la teva veu,

el teu somriure…

ja no és aquí, ja no és amb mi.

Ja no ets aquí amb mi.

Vola ben amunt!

Vola ben amunt!

Juga amb el cel de matinada,

deixa que la pluja sigui el meu cant.

Dansa amb el vent quan trenqui l’alba

que jo des d’aquí seguiré cantant.

Si el meu món s’ha d’acabar

que m’agafi desprevinguda,

que m’agafi somrient

i envoltada de gent.

Que m’agafi fort

i que se m’endugui el vent

i que el cel amb els seus núvols

em dibuixi un adéu.

Hi ha qui té por de tot,

hi ha qui no té por de res,

però tots sabem que algun dia

hem de marxar.

Hi ha qui només vol perdons,

hi ha qui no diu res,

hi ha qui només vol silenci,

però jo vull…

que quedi l’alegria!

Que quedi l’alegria!

Que quedi l’alegria!

Que quedi l’alegria!

Si el meu món s’ha d’acabar

que em sorprengui de veritat,

però que em deixi uns instants

per respirar l’últim aire de vida.

Que em regali uns segons

per fer molts petons

i llegir quatre poemes

per fer fora els malsons.

Hi ha qui té por de tot,

hi ha qui no té por de res,

però tots sabem que algun dia

hem de marxar.

Hi ha qui només vol perdons,

hi ha qui no diu res,

hi ha qui només vol silenci,

però jo vull…

que quedi l’alegria!

I quan arribi el moment,

quan els ulls se’m tanquin

i dormi profundament,

canteu-me cada nit, 

canteu-me cada nit

aquesta cançó

i que quedi l’alegria!